El procés d'unificació d'Alemanya, a partir del 1989, ha fet visible la falta de confluència de memòries sobre el passat nazi a banda i banda del mur. La República Federal d'Alemanya, nascuda després de l'hecatombe de la Segona Guerra Mundial, es va considerar successora del III Reich amb tot el que això significava. Aquesta és una de les raons que explica tant que el canceller Willy Brandt demanés perdó, el 1970, davant del monument memorial del gueto jueu de Varsòvia, com també que ho fes el president Johannes Rau, en alemany, a la seu del Parlament d'Israel, l'any 2000.
En canvi, la negació de l'Alemanya de Hitler va ser l'acte fundador de la República Democràtica Alemanya que emergia del domini de la Unió Soviètica. El comunisme situava els ciutadans de l'Alemanya Oriental sota el paraigua de la coalició que va vèncer el feixisme. Per tant, els ciutadans de l'RDA, durant quaranta anys, no es van sentir interrogats sobre un passat que sí que tenien en comú, malgrat els esforços per negar-ho, amb el seus germans de la República Federal. Mentre que l'Alemanya Occidental reconeixia i acceptava el seu passat vinculat a la barbàrie del Partit Nazi, fet que tampoc ha estalviat el debat intern, l'RDA es va construir sobre el mite que tots els nazis eren alemanys occidentals.
Va ser dissenyat per l’arquitecte Peter Eisenman i per l’ingenier Buro Happold. La construció del monument es va iniciar l’1 d’abril i es va acabar el 15 de desembre del 2004.
David,Vlad,Arnau i Ot.
SUD-ÀFRICA. L'APARHEID.
L'aparheid significa separació. Va ser una política de segregació racial practicada a la República de Sud-àfrica.
El 2 febrer de 1990, el president de la República de Sud-Àfrica, Frederik de Klerk, es presentava davant del Parlament i anunciava la fi de la política de segregació: "El temps de la violència ha acabat, ha arribat l'hora de la reconstrucció i la reconciliació". Nou dies després, Nelson Mandela era alliberat després de passar vint-i-vuit anys reclòs en centres penitenciaris. L'anunci responia a la convicció que el règim de l'apartheid havia tocat sostre i era el principal obstacle per superar la crisi econòmica i institucional que patia el país.
Monument a la Memòria:
Els set pilars de l'actual Constitució de Sud-àfrica es mostren fora el Museu de l'Apartheid: la democràcia, la igualtat, la reconciliació, la diversitat, la responsabilitat, el respecte i la llibertat.
Un element unificador va ser la reconciliació a través d'un esport anomenat criquet:
El criquet és un esport molt important actualment, en el qual hi juguen tots els nens de les escoles. L’equip que representa Sud-àfrica està format tan per blancs com per negres, i això fa que hi hagi una germanor.
Pau,Kristopher,Carla i Núria.
ARGENTINA
El 24 de març de 1976, un cop militar va destruir el govern de María Estela Martínez de Perón i va instal·lar una Junta encapçalada pel tinent general Jorge Rafael Videla. Poc després va començar la "guerra bruta": entre el 1976 i el 1983 hi va haver tretze mil desapareguts segons les dades oficials, o segons el terrorisme d’estat trenta mil víctimes. Aquest terrorisme d'estat va ser l'eina comuna que totes les dictadures de l'Amèrica del Sud van exercir de manera coordinada segons l'esquema dibuixat per Washington sota la direcció de la Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA).
Els mètodes de tortura a Argentina consistien en:
- La nues.
- La caputxa que amagava la cara.
- Els lligams i mordasses
- Agullada elèctrica (consisteix a provocar descàrregues elèctriques).
Jana,Ari i Adelina.
CATALUNYA
Llei d'amnistia del 15 octubre del 1977. La llei
46/1977 va atorgar impunitat als líders, organitzadors, col·laboradors i
còmplices del règim franquista. La llei també amnistiava els presos polítics.
Durant la Guerra Civil i sobretot a la
postguerra, el Camp de la Bota fou el lloc on s'executaren 1.734 presoners de
guerra. En memòria d'aquest fet es va contruir una placa i es va erigir un
monument a la Fraternitat.
Pau i Kristopher.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada