Campanades a morts

LLETRA:

I 

Campanades a morts 

fan un crit per la guerra 

dels tres fills que han perdut 

les tres campanes negres. 

I el poble es recull 

quan el lament s'acosta, 

ja són tres penes més 

que hem de dur a la memòria. 

Campanades a morts 

per les tres boques closes, 

ai d'aquell trobador 

que oblidés les tres notes! 

Qui ha tallat tot l'alè 

d'aquests cossos tan joves, 

sense cap més tresor 

que la raó dels que ploren? 

Assassins de raons, de vides, 

que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies 

i que en la mort us persegueixin les nostres memòries. 

Campanades a morts 

fan un crit per la guerra 

dels tres fills que han perdut 

les tres campanes negres. 

II 

Obriu-me el ventre 

pel seu repòs, 

dels meus jardins 

porteu les millors flors. 

Per aquests homes 

caveu-me fons, 

i en el meu cos 

hi graveu el seu nom. 

Que cap oratge 

desvetllí el son 

d'aquells que han mort 

sense tenir el cap cot. 

III 

Disset anys només 

i tu tan vell; 

gelós de la llum dels seus ulls, 

has volgut tancar ses parpelles, 

però no podràs, que tots guardem aquesta llum 

i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres. 

Disset anys només 

i tu tan vell; 

envejós de tan jove bellesa, 

has volgut esquinçar els seus membres, 

però no podràs, que del seu cos tenim record 

i cada nit aprendrem a estimar-lo. 

Disset anys només 

i tu tan vell; 

impotent per l'amor que ell tenia, 

li has donat la mort per companya, 

però no podràs, que per allò que ell va estimar, 

el nostres cos sempre estarà en primavera. 

Disset anys només 

i tu tan vell; 

envejós de tan jove bellesa, 

has volgut esquinçar els seus membres, 

però no podràs, que tots guardem aquesta llum 

i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres. 

IV 

La misèria esdevingué poeta 

i escrigué en els camps 

en forma de trinxeres, 

i els homes anaren cap a elles. 

Cadascú fou un mot 

del victoriós poema.

BERTA I MARTA