CRÒNICA RESUMIDA DELS DIES PASSATS VISITANT ELS ESPAIS DE L'EBRE, PER NOSALTRES ELS DE 1R de BATXILLERAT DE L'EDN de NAVÀS.

17 de març.

Sortida de Navàs a les 7:30 del matí. (Autocar Simó)

Arribada a Corbera d'Ebre.

Entrada al Centre d'interpretació 115 dies. La batalla de l'Ebre va ser un esdeveniment en el qual la vida i els ideals de molta gent foren tràgicament posats en joc. La memòria d'aquells fets s'han recollit en els diferents àmbits d'aquesta exposició permanent. 

La nit de Sant Jaume és l'àmbit introductori i ens transporta, a través de les sensacions, als espais de la batalla. El pas del riu explica els objectius d'ambdós exèrcits, mentre que els preparatius de l'ofensiva i 115 dies de combats narren el combat, atenent els factors militars, polítics i territorials. El darrer dia reflexiona sobre la derrota republicana i l'exili, i, finalment, La terra ferida i Fer memòria, fer futur apel·len a la reflexió i les emocions per afavorir la reconciliació amb el nostre passat.

EL POBLE VELL . Corbera d'Ebre.

Situat al capdamunt del turó de la Montera, resta com a símbol mut de la tragèdia d'aquest conflicte. Passegem per les restes de carrers i entre  les cases destruïdes, recordem la violència dels bombardeigs i la dissort dels prop dels 2.500 habitants que aleshores vivien a la població.

PINELL DE BRAI.  

Durant la Guerra Civil espanyola, la població de Pinell va patir greument pel fet d'estar en la zona on es va lliurar la llarga batalla de l'Ebre.

Serra de Pàndols- Cota 705

Coneguda com la Punta Alta, la seva alçada permetia el domini sobre la resta de cotes de la serra de Pàndols, escenari de durs combats entre el 9 i el 19 d'agost del 1938. La pèrdua d'aquesta cota, el 13 d'agost, no va suposar, però, l'expulsió de les tropes republicanes de la serra, que no es produí fins a l'11 de novembre.

                                                                                                                                                                    Rebuda a l'Ajuntament per l'Alcalde de Pinell de Brai, en Marc:

http://www.pinelldebrai.altanet.org/

Xerrada i intercanvi d'opinions amb la historiadora local de Pinell de Brai: Antònia Serres Buenaventura. Autora de llibres com: Xiquets i xiquetes de la Guerra. Memòria de Pinell de Brai. Desfeta i recuperació.

Les Cases Caigudes

Aquestes cases del Pinell de Brai són exemples de l'estat en què quedaren alguns nuclis de la rereguarda republicana després dels combats. La població, de 1.800 habitants, acollia serveis d'intendència, sanitaris i de descans, fet pel qual es convertí en objectiu prioritari per a l'aviació i l'artilleria franquista durant els mesos de bombardeigs.

SOPANT A L'ALBERG  MAS DE LA COIXA. Mora la Nova.                                                                       

BONA NIT....!!!

Acabem el dia escoltant  Els Catarres. En peu de guerra.
Per a tots els que varen viure i patir la  guerra als pobles visitats.

La teva mirada és el meu detonant
els peus deixen el terra, estem a menys d’un pam
la pulsació ens travessa amb el poder del llamp
la veu encesa entona un cant que no mor mai

Cremem la nit
l’amor en peu de guerra
trenquem el llit
la vida ens puja al cap
i ens esclata com un gran BIG BANG

El somni que’ns impulsa és més fort que la por
l’univers sencer vibra a mercè d’un so
avui la realitat supera la ficció
avui ens oblidem del món i de qui som

I més amunt, creuant el cel més blau
t’està esperant la teva estrella
hi anirem junts, sentirem el cor en pau
i ens omplirà la llum més bella





  18 de març


Arribada a Vilalba dels Arcs.


Visita al Centre d'informació: Soldats a les trinxeres.

Les trinxeres foren clau per a l'exèrcit republicà, i més en la batalla de l'Ebre quan s' hagueren de defensar posicions estables durant molts dels 115 dies de lluita. Els dos àmbits expositius ens fan entendre i sentir fins a quin punt això condicionava la vida del combatent: Ser soldat atén les activitats fonamentals de la batalla, com defensar, atacar o vigilar. Ser persona ens il·lustra sobre la vida quotidiana quan no hi havia enfrontaments: com era la higiene personal? Com menjaven, bevien o escrivien els soldats?

Mirador del Bassot. 

Aquest sector de Vilalba dels Arcs es diu així perquè tenia una bassa que abastava d'aigua la població i fou l'escenari d'intensos combats entre el 25 i el 29 de juliol. Les tropes franquistes de la 50a divisió van resistir el duríssim assalt republicà a la població, deixant les empremtes de la guerra a bona part del nucli urbà, ben visibles encara avui.

Els Barrancs (Vilalba dels Arcs)

Línia de trinxeres, de la qual es conserven prop de 700 metres, que va formar part de la xarxa de defensa republicana entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Encara s'hi conserven bona part dels seus elements originals, com ara pous de tirador, refugis i barraques o línies d'evacuació.

DINANT AL MAS DE LA COIXA

Memorial de les Camposines (La Fatarella)

Als peus de l'ermita de Sant Bartomeu, aquest espai va ser concebut com un monument i homenatge a tots els participants en la batalla. L'espai també acull l'ossera on es dipositen les restes dels soldats que, encara avui dia, apareixen al territori.

 LA CROSTA cantada per en Gerard Quintana.

Vol ser un suport i un homenatge a la gent que en el seu moment va patir el dolor i la crueltat de la guerra i de la postguerra. També a aquells que encara estan esperant resposta, per enterrar els seus morts amb dignitat.

La memòria és la crosta que cobreix la ferida, busquem les respostes a les preguntes i si no hi són  continuaran havent-hi preguntes..... 

JÚLIA I JUDIT

LLEGIM A LA BIBLIOTECA

Un matí llegint. Literatura i Guerra Civil.
Ens trobareu a l'apartat del blog "LLEGIM" a sobre de cada llibre.




LA NOSTRA EXPERIÈNCIA


Un heroi:El meu avi.Batalla de l'Ebre.

El meu avi va viure durant 8 anys els temps de la guerra. Primer va patir  la Guerra Civil espanyola i després, quan aquesta va acabar l'any 39, es va trobar amb l'esclat de la  2a Guerra Mundial. No va tenir ni temps de respirar, va viure una guerra darrera l'altra. 

Va marxar cap a la Batalla de l’Ebre quan tenia 16 anys. Era un dels coneguts com els de la Lleva del Biberó. La meva àvia m’explica que ells dos ja s'havien conegut quan el van cridar a files. Tot recordant diu: ”Aquells pobres joves marxaven amb les llàgrimes als ulls forçats pels alts comandaments que eren els qui dirigien les tropes i decidien sobre les seves vides. Se sentien els crits i els plors que feien davant les seves mares. Buscaven la seva protecció, el seu ajut, continuar arrelats. Només tenien 16 anys, tenien por, no volien marxar.” Molts sabien que ja no tornarien.El fusell era més alt que molts d'ells. El seu soroll, arrossegant-se pel terra es clavava al cervell de tots els qui els veien passar, era una mort anunciada. I tots ho sabien.

Va lluitar en els dos bàndols, tant  en el dels Republicans com en el dels Nacionals.
Varen ésser les circumstàncies. Ell no se sentia identificat amb cap dels dos bàndols. El meu avi tan sols seguia les ordres d’uns superiors amb pocs escrúpols, uns dirigents que volien guanyar a costa de les seves vides. Ell volia viure en pau i tranquil al costat de la seva família.

Va començar lluitant pels nacionals i més endavant es va escapar i el van reclutar els "rojos" per lluitar al seu bàndol. Quan els nacionals se’n van assabentar, el van detenir i portar al camp de concentració  que hi havia a Igualada.  Allí s’hi va estar dos anys. Va patir temps molt durs perquè sabia que la majoria dels que van marxar cap al sud de Catalunya, a la zona de l'Ebre, ja no tornarien mai més amb les seves famílies.

FOTOS DE LA BATALLA DEL DELTA DE L'EBRE

DOCUMENT NACIONAL DE LA GUERRA CIVIL

DOCUMENT DEL CAMP DE CONCENTRACIÓ D'IGUALADA

MARINA VILÀ